Un d’aquests objectius, el número 71, corresponia a la ciutat de València amb el seu port i poblacions del voltant.
La ciutat de València, a la qual, el 7 de novembre de 1936, s’havia traslladat el govern d’Espanya, era una ciutat oberta pel que fa al conflicte, ara bé a ulls de l’aviació italiana, seguint els postulats de Giulio Douhet, pel que feia a l’ús de l’aviació, tot el conjunt valencià era un objectiu potencial.
Amb els bombardejos navals iniciats a començaments de l’any 1937 i dels aeris poc després, el mes d’agost de 1937, Galeano Ciano comunicava, He donat l’ordre de bombardejar València aquesta nit amb els avions de Palma. Cal aprofitar el moment per atemorir a l’enemic, una cita publicada pels historiadors Rafael Aracil i Martí i Joan Villarroya i Font al seu llibre El País Valencià sota les bombes. (1936-1939).
I mentre les bombes queien del cel, les administracions i ciutadans procuraven fer front a l’eventualitat en part construint refugis antiaeris. Han passat un grapat de dècades des del final del conflicte i afortunadament, en els darrers anys, l’ajuntament de València, entitats i col·lectius diversos han recuperat o valorat alguns d’aquests refugis dels quals citaré quatre, Ajuntament de València, carrer de Serrans, Bombas Gens i carrer Ripalda, en quatre articles.
Refugi antiaeri del Grup Escolar
El refugi es va construir durant el primer semestre de l’any 1938, sota la direcció de l’arquitecte municipal, José Luis Testor, per tal de protegir a unes set-centes criatures de l’escola d’orfes (antiga Casa de l’Ensenyament) que hi havia al lateral de l’edifici actual de l’ajuntament, però amb entrada pel carrer de l’Arquebisbe Mayoral número 1.
Estructurat amb dues entrades simètriques, a través de les seves escales s’accedia a l’espai que generaven cinc naus cobertes amb voltes rebaixades de formigó i entrellaçades entre si per galeries més estretes, amb instal·lació elèctrica. Completava el refugi un conjunt de bancs al voltant de cada columna i adossats a les parets, els pertinents vàters.
Finida la guerra, el refugi resta finalment a disposició del govern municipal, el qual el va anar transformant i mutilant. Els anys cinquanta arran de la construcció de l’actual aparcament de l’ajuntament va patir alguna modificació. Més tard als anys seixanta el convertiren com a magatzem de documents, eliminant els bancs, aixecant parets i col·locant portes intermèdies.
Amb el pas dels anys el refugi es va convertir tan sols en un magatzem, repintat amb pintura plàstica i ple de mals endreços. Finalment el nou consistori de l’Ajuntament de València decidí de recuperar-lo i fer valdre com a llegat patrimonial de la memòria històrica de la Guerra Civil de la ciutat de València.
Recuperat amb molta cura, el refugi en l’actualitat es pot visitar demanant cita prèvia. Una visita que comença pel carrer de l’Arquebisbe Mayoral número 1, a través un passadís amb diferent informació dels bombardejos i de la construcció dels refugis, el visitant arriba al pati interior on una escala el conduirà a les entranyes i cor de l’edifici, el refugi, un a viatge a un passat no massa llunyà que li permetrà conèixer de prop, com van viure aquelles criatures els bombardejos indiscriminats de l’aviació franquista.
Refugi antiaeri del Grup Escolar de l’Ajuntament de València
Informació i reserves: 96 208 13 90
(atenció al públic: Dimarts a dissabte, de 10-19 h. / Diumenges i festius, de 10-14 h).
Text i fotografies Josep Maria contel
¡Magnífico reportaje sobre un sitio único y extraordinario!
ResponEliminamuchas gracias
ResponElimina