El búnquer de l’antic consolat soviètic a Barcelona i altres històries

En el bell mig del traçat del tramvia Blau, en el subterrani de la torre de l’avinguda del Tibidabo número 17, seu de la Mútua Universal, hi ha un refugi antiaeri o búnquer, construït durant la passada Guerra Civil, en un edifici que va acollir el consolat i l’ambaixada de la Unió Soviètica a Barcelona i desconegut per la majoria dels barcelonins i per gairebé tots els turistes que cada dia passen per aquest indret.

La Torre del doctor Andreu

L’edifici en qüestió no era una altra, que el palauet que va construir l’arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia a l’avinguda del Tibidabo, entre els anys 1915 i 1918, per encàrrec de Salvador Andreu i Grau, el conegut Doctor Andreu “El pastilletes” un farmacèutic que va inventar unes pastilles per a la tos, que van marcar tota una època.

Una torre unifamiliar, d’estètica noucentista i de semblança en els "Hotels" francesos; de planta baixa, pis principal i golfes, envoltada d’un jardí. Amb la façana principal, estructurada sobre un eix de simetria, a partir de dos cossos prominents sobre un de central, que acull la porta principal en planta baixa i un gran balcó en la planta pis, rematada amb un imponent frontó esculpit.

Finalment l’edifici, que té una protecció de nivell C: Bé d'interès urbanístic, es corona amb un pis àtic o golfes amb coberta de pissarres i finestres en mansardes.

Quan el 1928 Salvador Andreu i Grau va morir, la mansió va anar a parar al seu hereu Joan Antoni Andreu.

El palauet es converteix en consolat

Amb l’esclat de la Guerra Civil el mes de juliol de 1936, el palauet de la família Andreu va ser confiscat per les autoritats republicanes. Convertint-se més tard en la seu del consolat de la Unió Soviètica a Barcelona, que fins aquells moments havia ocupat un espai en l’hotel Majestic del passeig de Gràcia.

Una legació diplomàtica que va ser encapçalada per Vladímir Antónov-Ovséienko -com a cònsol- heroi de la Revolució d’Octubre de 1917, quan va dirigir l’assalt del Palau d’Hivern a Sant Petersburg i va detenir els diferents ministres tsaristes que allí estaven reunits.

Pel que fa del dia a dia del consolat, Vladímir Antónov-Ovséienko va enviar informes secrets al Kremlin i va organitzar l’arribada al port de Barcelona de diferents vaixells amb ajuda de la URSS pel govern de la república com l’arrivada del Zirianin, amb llet condensada per als nens i carn en conserva l’octubre de 1936 o més tard també amb diferents carregaments d’armes, entre altres enviaments.

El dissabte 12 de desembre de 1936 a la seu del consolat es va celebrar una recepció presidida per Vladímir Antónov-Ovséienko i el president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys, en honor d’una delegació d’obrers que va viatjar a Moscou amb motiu del VIII Congrés de la URSS.

Amb el trasllat del govern de la república a Barcelona el consolat de la URSS es convertí en ambaixada.

El refugi

Davant dels bombardejos que va patir Barcelona a partir del 13 de febrer de 1937 i com en altres indrets de la ciutat, en aquest edifici es va construir un refugi antiaeri o búnquer per les seves característiques.

Construït en els subterranis del palauet, amb parets de formigó d’uns 40 centímetres de gruix i de poc més de 50 metres quadrats de superfície, aquesta instal·lació disposa de dues portes de ferro colat que s’obren o tanquen des de l’interior. La principal des del bell mig de l’edifici i la secundaria, com a sortida d’emergència connecta amb l’exterior a tocar a l’entrada de vehicles de la mansió.

Per accedir a l’interior del refugi s’han de superar tres graons i creuar la porta blindada, davant s’obre un camp de visió en primer terme ampli i al final amb un estret passadís que es perd en l’infinit.

El primer espai que trobem és rectangular no massa gran amb una porta al centre, a la dreta hi ha una petita habitació amb una porta i diferents obertures per la seva ventilació.

Sortint d’aquest primer espai per la porta del fons accedim a un segon espai amb una amplia estança a la dreta i una segona habitació a l’esquerra.

Seguint l’eix de les portes hi ha quatre graons que ens porten a una petita i estreta plataforma a la dreta de la qual hi ha el vàter, al terra i a la paret dels fons hi ha les empremtes de la tassa i del dipòsit de l’aigua, mentre que a la paret de la dreta, a tocar gairebé la porta, hi ha la marca d’on havien collat un petit rentamans.

A l’altra banda, a l’esquerra, hi ha una petita habitació en la que hi ha les instal·lacions elèctriques, diferents commutadors, un petit generador amb el seu dipòsit de benzina elevat, la corda per arrancar-lo i el més important, un sistema de ventilació impecable.

Després de pujar un altre graó i creuar una porta s’accedeix a un llarg corredor, al final del qual a l’esquerra hi ha la segona porta o sortida d’emergència.

Ja en el jardí davant de la porta de vehicles de la casa i a tocar la segona sortida es troba la xemeneia del sistema de ventilació del refugi.

El cònsol

Vladímir Antónov-Ovséienko nascut el 9 de març de 1883, Txerníhiv, Ucraïna, va ser el cònsol general de la Unió Soviètica a Barcelona, actuant també com assessor militar del govern de la República entre els anys 1936 i 1937.

Actuant com a corretja de transmissió de la línia política de Stalin d’oposició als moviments anarquistes de la FAI i la CNT i del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM), partit considerat trotskista.

Amb enganys el 1937 va viatjar a Moscou, amb el pretext que havia estat nomenat comissari del poble. Víctima de la Gran Purga ordenada per Stalin, va ser detingut el 13 d’octubre de 1937. Condemnat a mort el 8 de febrer de 1938, pel Col·legi Militar de la Cort Suprema de l’URSS va morir afusellat el 10 de febrer de 1938, sota l’acusació de pertànyer a una organització terrorista trotskista i per espionatge.

El 25 de febrer de 1956, dins del procés de desestalinització fou rehabilitat pòstumament per Nikita Khrusxov durant el XX Congrés del PCUS.

Text I fotos Josep Maria Contel

Amb el meu agraïment a la Mutua Universal i al seu president  Juan Echevarría Puig