El refugi antiaeri de la fàbrica Elizalde

A Barcelona més a més dels refugis subvencionats o no i que figuren en el llistat de la Defensa Passiva de l’època, és van construir també refugis en edificis de fàbriques, empreses, de l’Ajuntament, de la Generalitat o de partits polítics. Essent un d’aquests el que es va bastir a la fàbrica Elizalde.

Una empresa anomenada inicialment “J.M. Vallet y Cía.” i creada el 8 de gener de 1908, per Arturo Elizalde Rouvier, Rafael Biada Navarro i J.M. Vallet i Arnau, qui va aportar a aquesta societat el seu taller, especialitzat en la fabricació de peces de precisió, i que estava ubicat al passeig de Sant Joan, 149.

Un any més tard, el 5 d’abril de 1909, Arturo Elizalde va compra a Jaime Alegret, la totalitat de l’illa, perimetrada pels carrers de Còrsega, Bailèn, Rosselló i Passeig de Sant Joan, on hi havia el taller. Finalment el 18 de juny de 1910, també va comprar els drets de la societat a J.M. Vallet, convertint-se finalment en la societat “Biada, Elizalde y Cía”.

Dedicada primer va construir recanvis de motor d’automobil, passar poc després a la construcció d’automobils “Elizalde”, dedicant-se finalment a la Construcció de motors d’avió.

Durant la guerra civil la factoria fou col·lectivitzada i sota el nom SAF 8, va ser destinada a la fabricació de material de guerra i bombes d’aviació, a més d’iniciar la construcció del motor rus M25, sembla ser copiat del Wrigh-Cyclone americà.

Durant el bombardeig naval de la nit del 13 de febrer de 1937, en el que també resulta afectada amb desperfectes de consideració i la morts de tres dels seus treballadors, Ramon Bernat Gil, Josep Caralt Moncunill i Frederic Ventosa Ribas. Els seus gestors decidiren construir com a seguretat dels seus treballadors, un refugi antiaeri dins de la fàbrica.

Un refugi construït a poca profunditat i paral·lel al carrer Bailèn, per sota d’un carrer existent dins de la fàbrica, agafant també part del subsòl de les naus de banda i banda de l’esmentat vial. L’obra feta en formigó, estava dividida en dos túnels de volta de canó de 32 m. de llargada per 3 m. d’amplada, connectats entre ells i amb una capacitat per a cinc centes persones.

La instal·lació estava dotada també, de quatre portes blindades dobles amb cambra d’expansió, d’una completa instal·lació de ventilació i de servei antigàs. En el seu interior hi havia una estança de vuit comunes adossades en dos rengles a les parets i un habitacle més petit amb un servei, segurament el primer era per als homes i el segon per a les dones. I una altra perita estança amb bancs adossats segurament utilitzada com infermeria.

A banda del bombardeig del 13 de febrer de 1937, la “Elizade” va patir un altre ensurt, durant el bombardeig del dimecres 19 de gener de 1938, minuts després de les dotze del migdia, quan una esquadreta d’avions Savoia de l’aviació legionària italiana bombardejaren des del Putxet fins a la Barceloneta, concentrant gairebé tota la seva càrrega mortífera en dos espais de la ciutat, un entre els carrers Còrsega- Bailèn - Mallorca i Roger de Flor, -on hi havia la fàbrica Elizalde, i que segons el mapa dels impactes de les bombes, com a mínim dues van caure dins de la fàbrica. I l’altre entre la plaça Palau i el carrer Almirall Cervera. Un atac que va deixar un tràgic balanç de 173 persones mortes.

Acabada la guerra, la família Elizalde va recuperar la fàbrica i de retruc el refugi que que s’hi havia construït durant aquest període.

En 1951, per raons de defensa nacional, l’Instituto Nacional de Industria INI, es va fer càrrec de la fàbrica, deixant fora als Elizalde.
Finalment tancada la factoria, aquesta fou enderrocada i en aquest espai es construïren quatre blocs amb 288 habitatges, inaugurats el 31 d’octubre de 1964. Malgrat la magnitud de l’obra el refugi no es veié afectat per aquesta i resta sord i mut durant anys sota els nous blocs i al que sols s’accedia en comptades ocasions.
Afortunadament a finals de setembre del 2014 amb motiu del 50è aniversari de la construcció dels habitatges, l’associació de propietaris del complex de la Elizalde va organitzar entre altres activitats, diferents visites guiades al refugi el 27 de setembre coorganitzades amb el Taller d’Història de Gràcia.

Fotos i text Josep Maria Contel