En ple estiu de l’any 1994, les obres de la construcció del pàrquing de la plaça Revolució sacsejaren el barri de Gràcia, no perquè la plaça tremoles sinó per què de les seves entranyes apareixia un refugi construït durant la Guerra Civil Espanyola.
Què a la plaça Revolució hi hagués un refugi no era nou, bé tots els veïns antics del voltant en coneixien la seva existència, el que era nou era la seva sortida a la llum, després de portar més de seixanta cinc anys emmudit sobre el terrenys pel primer ajuntament franquista de Barcelona.
Així doncs quan els obrers començaren a fer els sondatges per trobar-lo, la gent les anava seguint discretament, fins el dia que a través d’una mena de pou s’enllaça l’antiga galeria amb la plaça. Aquella mateixa nit una munió de gent a la manera d’Indiana Jones s’endinsa al centre de la terra de la plaça i com a exploradors noucentistes resseguiren les seves galeries, apropiant-se de tot allò que pensaren que tenia un valor al menys simbòlic.
La resta de mortals hagueren d’esperar uns dies per entrar d’una manera més civilitzada, quan la constructora habilità un altre pou amb unes escales de fusta que enllaçaven en les primigènies d’una de les entrades al refugi.
El districte de Gràcia d’acord am la constructora decidiren organitzar una visita al refugi el matí del 25 de juliol, aquell dia el mig de les obres s’aplegaren moltes persones ansioses de tornar a recorre els seu passadissos o de conèixer aquella realitat que havien escoltat a les seves llars, moltes vegades amb la boca petita.
Aquestes fotografies que acompanyen aquest escrit varen estar fetes aquell matí del mes de juliol de 1994, com a membre del Taller d’Història de Gràcia, em van facilitar l’entrada i el que és més important, que pogués mourem com vulgues fora del que eren les encotillades visites d’aquell dia.
1
2
3
4
5
6
Com l’escala no l’havien construït només per aquell dia, sinó que havia de servir pel funcionament de les obrers, amb l’excusa de fer més fotos i d’identificar-les, les meves visites al refugi es repetiren, de la mateixa manera que les que gairebé tots els vespres s’organitzaven com excursions nocturnes clandestines per a visitar el refugi.
Les obres van seguir, la plaça es va buidar i el refugi va desaparèixer gairebé tot, menys una petita part que encara avui es pot visitar en la quarta planta del pàrquing, fruit d’una petició que va fer el Taller d’Història de Gràcia a l’ajuntament, de que es pogués fer visible aquella petita part que restava darrera de la pantalla de l’aparcament quan s’enllestissin les obres, com així va passar i avui es pot visitar.
Ara bé l’entrada al refugi de la plaça Revolució, no va quedar només amb les fotos, va ser l’inici d’una recerca que encara està oberta avui a noves informacions, si en teniu alguna m’agradaria molt que la féssiu arribar, tant documental. com vivencial.
7
8
9
10
11
12
13 - Fotos i text Josep Maria Contel
un fantàstic treball.
ResponEliminaM´hagues agradat veure aquest refugi abans de que el esbombesin, he pogut visitar el que queda d´ell, encara que el que queda es poc si que em va impresionar molt ja que vaig entrar a las foscas nomes ajudat amb una petita llanterna perque la llum no hi funcionaba, em va agradar molt, recomano visitar-lo.
ResponEliminaCom van haver de patir els nostres pares, els nostres avis... Què el record d'aquest patiment ens serveixi per saber-nos sobreposar en els moments difícils!!!
ResponEliminaHi ha alguna manera de visitar el refugi? He estat buscant i enlloc trobo informació, només em surten el de la Plaça del Diamant i el 307, per visitar, i he vist que n'hi ha més.
ResponEliminaHi ha alguna manera de visitar el refugi? He estat buscant i enlloc trobo informació, només em surten el de la Plaça del Diamant i el 307, per visitar, i he vist que n'hi ha més.
ResponElimina