La bateria antiaèria de Sant Pere Màrtir

 

El turó de Sant Pere Màrtir, punt de trobada dels municipis de Barcelona, Esplugues i Sant Just Desvern, ha estat sempre un magnífic mirador sobre el pla de Barcelona i del Baix Llobregat. Precisament ha estat aquesta visió tan privilegiada la que el va configurar durant anys com un lloc estratègic militar.

Durant la Guerra Civil, dalt del cim s’instal•là una unitat de reflectors que tenia com a objectiu descobrir l’aviació enemiga durant les nits de bombardeig. També en aquest indret, en la vessant d’Esplugues i a tocar el cim, s’hi construïren, probablement a finals del 1937 o a començament del 1938, tres bases de formigó per acollir tres canons antiaeris, malgrat aquesta construcció que ha perdurat fins els nostres dies, una de les pregunta més freqüents és, si aquestes bases arribaren acollir els canons.

   

     

Difícil resposta. Segons els papers trobats i els informes republicans vistos no n’hi ha cap que parli d’una bateria antiaèria al cim de Sant Pere Màrtir. En canvi, en el record d’alguns veïns, encara és viu el ressonar dels canons.

Una de les primeres cites sobre l’existència de canons en el cim de Sant Pere Màrtir, la trobem en un informe de l’Estado Mayor del Cuartel General del Generalísimo, de desembre de 1936, el qual, basat en informacions de la “quinta columna”, diu que hi ha quatre canons a la muntanya de Sant Pere Màrtir. Malgrat aquesta afirmació, la informació es poc fiable.

Mesos després i segons un informe dels bombers de Barcelona, sobre un foc forestal, del 23 de maig de 1937, a Sant Pere Màrtir, es refereixen a l’indret com un espai de la Brigada de Reflectors i no pas d’artilleria, mentre que en un altre de franquista de juliol de 1937, no hi ha cap referència de canons en aquest punt.

Ara bé, segons un article publicat en la revista “El Pont d’Espluges” núm. 149, de setembre de 2006:

L’octubre de 1936 s’hi instal•là una primera bateria, formada per quatre canons de 75 mm Schneider, a càrrec d’un centenar d’artillers, la majoria provinents del País Basc. Aquesta bateria es va retirar a finals de 1936.

Uns mesos més endavant -es calcula que entre gener i febrer de 1937- es van construir unes bases de formigó que havien de servir per a la instal•lació de bateries antiaèries.

Pel que fa en el primer paràgraf, la caiguda del País Basc es produir el mes de juny de 1937 i no el 1936, moment a partir del qual un grup de soldats bascos seguiren la guerra a Catalunya, on alguns d’aquests foren destinats a la muntanya de Sant Pere Màrtir, en una unitat d’artilleria. D’aquest fet en deixa testimoni, a la revista "Pòrtula", José María Aguirre, un d’aquests joves, que explica com eren aquests canons: “Ens en donaren uns amb més història que Matusalem i ens destinaren al turó de Sant Pere Màrtir... Els nostres canons eren suposadament antiaeris, tot i que no feien gens de punteria [...] Allà hi passàrem uns quants mesos i després ens enviaren a Sant Feliu de Guíxols [...] Aquí els nostres canons es transformaren i deixaren de ser antiaeris per passar a ser de Costa”.

Seguint la informació de la revista “El Pont d’Espluges” en quan els canons i sumada a la referència feta per José María Aguirre, es probable que aquesta unitat d’artilleria fos constituïda amb canons Schneider de 75 mm. Un canó de campanya reglamentari des de 1906 i que l’exèrcit va començar a utilitzar durant la guerra de Melilla de 1909.

Durant la Guerra Civil, aquests canons quedaren repartits entre els dos exèrcits, tenint constància que en el bàndol franquista, l’adaptaren com a canó antiaeri, sent conegut com “Pichi”. Per tant podria ser que en un primer moment, que els canons del turó de Sant Pere

Màrtir també patiren alguna mutació per convertir-los en antiaeris i que pocs mesos després traslladats a la costa retornaren a la seva funció natural.

En quan a la construcció de les tres bases de formigó i seguint la cronologia apuntada per “El Pont d’Espluges” i com esmentava anteriorment podrien ser de finals de 1937 o inicis de 1938.

  

   

En un altre informe franquista de l’11 de juny de 1938, s’ubiquen canons a la falda de la muntanya de Sant Pere Màrtir i a Sant Pere Màrtir. Aquestes dades coincideixen amb el desplegament de l’Agrupació de Maniobra número 5 per diferents punts de Barcelona, poc abans de la seva reestructuració per la batalla de l’Ebre. Segons Josep Anguera, veí de tota la vida del barri de Finestrelles, d’aquest fet comenta: “...un dia van pujar tres camions amb tres canons antiaeris, però al cap d’uns dies van anar-se’n sense haver-los instal•lat...”

A la pregunta de si van haver canons dalt del cim de Sant Pere Màrtir, en Josep Anguera és taxatiu en la seva resposta, “...allà no hi va haver mai canons instal•lats...”.

Seguint en aquesta línia tant en el llibre “Defensa Antiaerea Republicana, 1936-1939: Artilleria y Refugios : Algo De Valor” d’Antonio Vera, com en el darrer informe sobre l’artilleria antiaèria a Barcelona abans de l’entrada dels franquistes a la ciutat, del comandant general d’Artilleria, Carlos Botet, no hi consten canons a Sant Pere Màrtir.

Pel que fa al ressò de trets de canó que recorden alguns veïns dels pobles propers també podien ser de quan la muntanya va estar protegida pels soldats bascos que en pràctiques o en alguna acció de guerra aquests obrissin foc amb els canons.

     

   

Després de molts anys d’oblit institucional, aquestes tres bases de formigó de la bateria antiaèria de Sant Pere Màrtir -bé una d’aquestes bases està pràcticament derruïda- foren recuperades i convenientment senyalitzades. El diumenge 28 de setembre de 2008, es va inaugurar aquest espai històric, que està integrat dins la xarxa d’Espais de Memòria que està creant a Catalunya la Direcció General de la Memòria Democràtica.

     

Fotos i text Josep Maria Contel