Refugis antiaeris de Barcelona: El refugi antiaeri de la plaça del Diamant

Les primeres passes de la construcció del refugi antiaeri de la plaça de Diamant van ser les mateixes que les del refugi de la plaça Revolució, ja que fou la mateixa comissió formada per veïns dels dos sectors, la que va endegar ambdues construccions.

Malgrat la voluntat inicial d’anar tirant endavant amb els dos refugis, poc temps després, en el mes de juny de 1937, aquesta comissió es va dissoldre, constituint-se dues de noves, una per cada refugi.

La nova comissió de la plaça del Diamant va arraconar als membres de la primera comissió, seguint amb l’obra gairebé fins a finals de l’any 1938, quan aquesta va quedar aturada definitivament.

El refugi de la plaça del Diamant es va construir a uns tretze metres de profunditat, té dues entrades, que enllacen a uns set metres de profunditat amb cinc escales que completen el descens fins on es troben les galeries de mina en forma de laberint, on es refugiaven els veïns de la zona, quan hi havia perill de bombardeig.

Plànol original de 1937 o 1938

Plànol de Ernesto Blesa del 2012

El refugi disposa de diferents rengles de bancs adossats a les parets, dividits en porcions de quaranta centímetres, que era l’espai que els seus impulsors van marcar com a optim per pogué seure els seus usuaris.

Abans esmentàvem que l’obra va durar fins a finals del 1937, quan per diferents raons els promotors es van quedar sense cap paleta que la pogués seguir. Malgrat això el refugi estava gairebé acabat, i pel que sembla només s’estava treballant per obrir un nou accés en el carrer Topazi.

Diem acabat en la part que hi ha construïda, perquè els seus impulsors volien construir tres noves galeries, que gairebé doblaven la capacitat del refugi, i que per alguna raó que desconeixem avui, aquesta obra no va estar autoritzada per les autoritats de l’època.

El refugi disposava de dos tipus d’enllumentat, el principal a través d’una instal·lació elèctrica de 125 watts i algunes bombetes repartides per les diferents galeries i el d’emergència amb uns aplics d’obra collats a les parets i que en l’extrem superior tenien un recipient de vidre, on es posava alguna mena d’oli o derivats del petroli per il·luminar l’espai quan tallaven l’electricitat.

També disposava d’un estança destinada a infermeria i dos pous de ventilació, que també servien per treure la terra del refugi i la baixada de materials de construcció.

Recentment l’arquitecte tècnic Ernesto Blesa, quan preparava el seu treball final de carrera “Refugios Antiaéreos de Barcelona Análisis Constructivo” va descobrir que el plano original de la construcció del refugi, en una petita part no s’ha ajustava al que s’havia construït. Com aquest petit desajust creiem que es interessant i que també serveix per deixar constància que els plànols originals també poden tenir diferències amb les obres realitzades, reproduïm a continuació el plano original i el de l’estudi que va fer Ernesto Blesa.

Una altra cosa que també hem volgut mostrar en aquest escrit, és un petit treball realitzat per Benito Márquez i que es troba al següent enllaç.

http://barcelonaaldetalle.blogspot.com.es/2011/09/la-placa-del-diamant.html?showComment=1348225418560#c6628712649525713364

I que ens mostra per sobreposició del plànol original del refugi a una fotografia aèria de la plaça del Diamant actual, la disposició del refugi en la plaça i que pot arribar a ajudar als lectors la seva ubicació vers la superfície de la plaça.

Dues coses que tenim que agrair als dos autors Ernesto Blesa i Benito Márquez, que amb les seves aportacions donen de nou vida al refugi de la plaça del Diamant.