dissabte, 27 d’octubre del 2012

El refugi antiaeri del palauet de Santa Isabel


Un altre dels refugis que es van construir durant la Guerra Civil i que no figura en la relació, de més de mil quatre cents refugis, de la Junta de Defensa Passiva, és el que es va fer sota el palauet de Santa Isabel. Un edifici ubicat a la cantonada del passeig de Sant Joan amb el carrer Diputació i construït entre els anys 1882 - 1887, pel industrial tèxtil Frederic Ricart Gil, marquès de Santa Isabel, i que el 1920 es va convertir en la seu d’Aigües de Barcelona.
Durant la Guerra Civil i per fer front els bombardeigs que patia la ciutat, els treballadors d’Aigües de Barcelona, van construir aquest refugi, amb dues entrades una en el soterrani del palauet i l’altra des una de les dependències de l’empresa, que segons alguna informació podria ser l’economat. Construït com a galeria de mina en laberint, disposava de dos vàters i un habitacle destinat segurament com a infermeria, a més a més de diferents sortides d’aire al llarg de la galeria i d’un pou de ventilació construït sobre el sostre de l’escala de l’edifici noble que duia al refugi.
Acabada la guerra el refugi es va mantenir, i durant uns quants anys va acollir l’arxiu de la Societat General d’Aigües de Barcelona.
Amb el trasllat d’aquesta empresa a la torre Agbar a la plaça de de les Glories, l’edifici va ser adquirit per la Generalitat de Catalunya, que va instal·lar la Conselleria d’Interior.
Durant el mandat de Joan Saura com a Conseller d’Interior, es va obrir el refugi al públic en jornades de portes obertes.