Un altre dels refugis que es
van construir durant la Guerra Civil i que no figura en la relació, de més de
mil quatre cents refugis, de la Junta de Defensa Passiva, és el que es va fer
sota el palauet de Santa Isabel. Un edifici ubicat a la cantonada del passeig
de Sant Joan amb el carrer Diputació i construït entre els anys 1882 - 1887,
pel industrial tèxtil Frederic Ricart Gil, marquès de Santa Isabel, i que el
1920 es va convertir en la seu d’Aigües de Barcelona.
Durant la Guerra Civil i per
fer front els bombardeigs que patia la ciutat, els treballadors d’Aigües de
Barcelona, van construir aquest refugi, amb dues entrades una en el soterrani
del palauet i l’altra des una de les dependències de l’empresa, que segons
alguna informació podria ser l’economat. Construït com a galeria de mina en
laberint, disposava de dos vàters i un habitacle destinat segurament com a
infermeria, a més a més de diferents sortides d’aire al llarg de la galeria i
d’un pou de ventilació construït sobre el sostre de l’escala de l’edifici noble
que duia al refugi.
Acabada la guerra el refugi
es va mantenir, i durant uns quants anys va acollir l’arxiu de la Societat
General d’Aigües de Barcelona.
Amb el trasllat d’aquesta
empresa a la torre Agbar a la plaça de de les Glories, l’edifici va ser
adquirit per la Generalitat de Catalunya, que va instal·lar la Conselleria
d’Interior.
Durant el
mandat de Joan Saura com a Conseller d’Interior, es va obrir el refugi al
públic en jornades de portes obertes.
Fotos i text Josep Maria Contel
Hola Josep Maria, un treball fantastic com sempre, aquest cop ja se que no calia fer el desplegament de focos ja que aquest refugi ja te llum suficient. Vaig tindre l´oportunitat de visitarlo durant las dues vegadas que va ser obert al public i es un dels refugis que mes m´agradan, la seva conservacio es fantastica, es una pena que el nou conseller no el obri un altre vegada, es una part de la historia de Barcelona que queda amagada. Feliçitat per aquest treball i endavant amb la tasca de recuperar la memoria historica, ja saps que pots comptar amb mi quan el calgui.
ResponEliminaMoltes gràcies
Eliminajmc
Moltes gràcies
Eliminajmc
Te raó en BARCINO 12 Josep Maria, hauria de fer-se alguna cosa per poder visitar aquest refugi, segons el que he entés la seva propietat es pública!!!! Que podriem fer des del Taller?
ResponEliminaLes visites s'han de demanar a la Conselleria d'Interior de la Generalitat de Catalunya.
EliminaHem consta que la gent de l'Arxiu Fotogràfic de Fort Pienc en fa una visita cada any.
jmc
Les visites s'han de demanar a la Conselleria d'Interior de la Generalitat de Catalunya.
EliminaHem consta que la gent de l'Arxiu Fotogràfic de Fort Pienc en fa una visita cada any.
jmc
M'agrada!!
ResponEliminaMoltes gràcies
Eliminajmc
Moltes gràcies
Eliminajmc
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaBenvolgut Josep Mª, et felicito per la teva tasca. Sóc professora d'universitat i sé que el meu avi va dirigir la construcció d'un refugi a Sants (ell era enginyer). Fou subvencionat per la Generalitat i està inventariat a l'arxiu històric municipal de Barcelona. Saps a qui hauria d'adreçar-me per a donar a conèixer el fet per si Patrimoni volés recuperar-lo?. Sé on és l'entrada i no hi ha edficacions al damunt. Em dic Montse i el meu email és: moesgu1@yahoo.es. MOltes gràcies
ResponEliminaNo coneixo les entrades de que es parla a l'article però em consta que n'hi havia una al Pg de Sant Joan, més o menys davant de la porta de l'edifici, que és la que feiem servir els veïns quan hi anavem durant les alarmes. La recordo per haver-hi anat amb la meva mare durant la guerra i perquè encara hi era als primers anys 40s.
ResponEliminaÉs una absoluta vergonya que estigui tancat al públic.
Un any més tard torno a fer constar que és una vergonya que aquest refugi, propietat pública i part important de la història de Barcelona, no estigui obert al públic, al menys uns quants cops a l'any. Vergonya al Conseller de Governació responsable!!
ResponElimina