dissabte, 27 d’octubre de 2012

El refugi antiaeri del palauet de Santa Isabel


Un altre dels refugis que es van construir durant la Guerra Civil i que no figura en la relació, de més de mil quatre cents refugis, de la Junta de Defensa Passiva, és el que es va fer sota el palauet de Santa Isabel. Un edifici ubicat a la cantonada del passeig de Sant Joan amb el carrer Diputació i construït entre els anys 1882 - 1887, pel industrial tèxtil Frederic Ricart Gil, marquès de Santa Isabel, i que el 1920 es va convertir en la seu d’Aigües de Barcelona.
Durant la Guerra Civil i per fer front els bombardeigs que patia la ciutat, els treballadors d’Aigües de Barcelona, van construir aquest refugi, amb dues entrades una en el soterrani del palauet i l’altra des una de les dependències de l’empresa, que segons alguna informació podria ser l’economat. Construït com a galeria de mina en laberint, disposava de dos vàters i un habitacle destinat segurament com a infermeria, a més a més de diferents sortides d’aire al llarg de la galeria i d’un pou de ventilació construït sobre el sostre de l’escala de l’edifici noble que duia al refugi.
Acabada la guerra el refugi es va mantenir, i durant uns quants anys va acollir l’arxiu de la Societat General d’Aigües de Barcelona.
Amb el trasllat d’aquesta empresa a la torre Agbar a la plaça de de les Glories, l’edifici va ser adquirit per la Generalitat de Catalunya, que va instal·lar la Conselleria d’Interior.
Durant el mandat de Joan Saura com a Conseller d’Interior, es va obrir el refugi al públic en jornades de portes obertes.

Fotos i text Josep Maria Contel

10 comentaris:

  1. Hola Josep Maria, un treball fantastic com sempre, aquest cop ja se que no calia fer el desplegament de focos ja que aquest refugi ja te llum suficient. Vaig tindre l´oportunitat de visitarlo durant las dues vegadas que va ser obert al public i es un dels refugis que mes m´agradan, la seva conservacio es fantastica, es una pena que el nou conseller no el obri un altre vegada, es una part de la historia de Barcelona que queda amagada. Feliçitat per aquest treball i endavant amb la tasca de recuperar la memoria historica, ja saps que pots comptar amb mi quan el calgui.

    ResponElimina
  2. Te raó en BARCINO 12 Josep Maria, hauria de fer-se alguna cosa per poder visitar aquest refugi, segons el que he entés la seva propietat es pública!!!! Que podriem fer des del Taller?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les visites s'han de demanar a la Conselleria d'Interior de la Generalitat de Catalunya.
      Hem consta que la gent de l'Arxiu Fotogràfic de Fort Pienc en fa una visita cada any.
      jmc

      Elimina
    2. Les visites s'han de demanar a la Conselleria d'Interior de la Generalitat de Catalunya.
      Hem consta que la gent de l'Arxiu Fotogràfic de Fort Pienc en fa una visita cada any.
      jmc

      Elimina
  3. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina