dimecres, 7 de desembre del 2011

Subterrànies sobreviure entre dues Barcelones

         
Aquests dies al refugi 307 de Barcelona, del carrer Nou de la Rambla, es fan tots els dissabtes i diumenges a la tarda unes visites molt especials, dins del programa de creadores escèniques Vaca’11 i que aquest any se celebra la seva 11a mostra. En aquest context el grup format per la Montse Alcoverro, Itziar Castro, Mamen Conte i Carme Poll, han organitzat l’espectacle “Subterrànies, sobreviure entre dues Barcelones” una  visita guiada teatralitzada, que a banda de conèixer la història del refugi 307 a través de les explicacions de la Mamen Conte, el visitant quan traspassa la porta d’entrada dels refugi s’endinsa gairebé sense voler a una altra dimensió, la dels esperits de diferents dones que van viure en aquelles galeries moments molt difícils produïts per la gana, la por als bombardeigs, la mort, la melancolia, la resistència, etc.
         
         
Com deia el canvi es fa sense voler, a través d’una melodia que amb les seves notes canvia l’explicació de la guia per la història d’una senyora (Montse Alcoverro) que asseguda en un racó explica com ha estat fins aquell moment la guerra. A continuació la història ens porta fins un infermera (Carme Poll), que també fa un repàs del que li ha significat per ella tot això i finalment una nena (Itziar Castro) envoltada de dibuixos d’accions de guerra, explica la visió del que ha estat la guerra per els més petits.
          
        
A la sortida el que havia començat com una visita guiada al refugi s’ha convertit en tot un seguit d’històries que han penetrat en cadascuna de les persones que han fet aquest viatge al passat.
Aquesta representació, creada per la Montse Alcoverro, la Itziar Castro, la Mamen Conte i la Carme Poll, és una obra que es pot adaptar per se representada en qualsevol dels refugis antiaeris visitables que hi ha a Catalunya i a Espanya.
      
        
Contacte:
SUBTERRANIES@gmail.com  - Tel. 616 515 663


dimecres, 28 de setembre del 2011

Els refugis antiaeris i la seva documentació


La construcció de refugis antiaeris durant la Guerra Civil va generar una gran quantitat de documentació relacionada primer amb l’obra, com: plànols, aixecaments topogràfics, materials de construcció, etc. i segon amb la gestió, com: carnets d’usuari, reglaments, butlletes d’inscripció, crides als veïns, etc.
Malauradament una gran part d’aquesta documentació ha desaparegut. Una part durant el conflicte, una altra per què no anés a parar a mans dels franquistes, una altre pel poc interès dels que havien de conservar-la, etc. és  per totes aquestes raons que fins avui només ens han arribat pocs documents que ens permetin analitzar el que va suposar la construcció dels refugis, així com la implicació de la societat civil de l’època alhora de fer front a l’eventualitat en que es van trobar immersos.
Dels documents que s’han trobat, la majoria són de la part més administrativa, de gestió, són documents en que apareixen noms de la gent més implicada, carnets personals, fulls de treball, etc. i que aporten una informació molt important.
També en diferents arxius es poden trobar plànols i altres documents relacionats amb l’obra, però si prenem com a base la llista dels més de mil quatre cents refugis que es van construir a Barcelona, a l’arxiu Administratiu de l’Ajuntament de Barcelona, només hi hauran uns tres cents plànols.
Tot plegat genera una manca d’informació, un dèficit que esperem que es vagi corregint, sobretot pel que fa la documentació que encara guarden moltes persones a casa seva, documents dels seus pares o avis, i que potser no els hi donen massa importància, però que per als historiadors si que en tenen.
Per aquesta raó publiquem les següents imatges de diferents documents relacionats amb la seva gestió, al temps que fem una criada a totes les persones que en puguin tindre a casa, tot cercant la seva col·laboració i complicitat per tal de escanejar-los i documentar-los i si s’escau preservar-los.
      
 
Carnets del refugi de la plaça Revolució
(Arxiu Municipal Districte de Gràcia)
       
Carnet d'un refugi del carrer Margarit
(Cedit per Josep Guzman)
     
Carnet d'un refugi del carrer Grassot
(Cedit pel senyor Rosario)
      
Carnet de la Junta de Defensa Passiva de Barcelona
del responsable d’enllumenat del refugi de la plaça de la Virreina
(Cedit pel senyor Cullell)
     
Butlleta d’inscripció del refugi de la plaça del Raspall
(Arxiu Municipal Districte de Gràcia) 
   
Rebut de la quota setmanal del refugi
dels carrers Verdi, Providència, Bellver i Topazi
(Arxiu Municipal Districte de Gràcia)
      
Butlleta d’hores de treball del refugi
dels carrers Verdi, Providència, Bellver i Topazi
(Arxiu Municipal Districte de Gràcia)
      
Rebuts de la quota setmanal del refugi de la plaça de la Virreina
(Arxiu Municipal Districte de Gràcia)
     
Estat de comptes del refugi del carrer Grassot – Còrsega
(Arxiu Municipal Districte de Gràcia)
     
Butlleta informativa per inscriure’s en un refugi
(Arxiu Municipal Districte de Gràcia)
   
Carta informativa als veïns de la plaça Revolució
(Arxiu Municipal Districte de Gràcia
     
Reglament del refugi de la plaça Revolució
(Arxiu Municipal Districte de Gràcia)
Text Josep Maria Contel

dilluns, 19 de setembre del 2011

Refugi de la plaça Valentí Almirall - El Clot

En el barri del Clot de Barcelona, com en altres barris de la ciutat, durant la Guerra Civil es construïren diferents refugis antiaeris. Un d’aquest fou el que els veïns de la plaça de Valentí Almirall construïren al bell mig de la plaça i registrat en el llistat de la Junta de Defensa Passiva de Barcelona com: Refugi 200 Plaça Valentí Almirall. Una construcció veïnal amb una clara voluntat de que fos de servei públic, que va rebre l’ajut de la Junta Local de Defensa Passiva de Barcelona.
Una d’aquestes ajudes, el mes de febrer de 1938, va ser la cessió per un temps determinat d’una bomba centrifuga amb capacitat de 15.000 litres hora, per facilitar els treballs de construcció –segurament perquè en el decurs d’aquestes obres haurien trobat alguna via d’aigua, cosa molt freqüent en el subsòl del Pla de Barcelona, i que havien de reconduir-la, per evitar que el refugi s’omplís d’aigua–.
      
      
El refugi de la plaça Valentí Almirall va ser construït a uns 5 metres de profunditat i amb quatre entrades, dues a la banda Llobregat de la plaça i dues més a la banda del carrer de Sant Joan de Malta. De les dos primeres una era a tocar el carrer Municipi i l’altra a tocar la Rambla del Poble Nou. De les dos segones una era a tocar l’edifici de l’Ajuntament i l’altra prop de l’escola Casas.
Construït amb el sistema de galeria de mina en forma de laberint, tenia una amplada de 1,60 m. una alçada de 2,15 m. i una longitud total 402 metres, dels quals només hi havia revestits de maons uns 82 metres, la resta eren de terra o de terra arrebossada i pintada.
Acabada la guerra el refugi fou inventariat i clausurat durant la primavera de 1939. Reobert entre els anys 2006-2007 durant les obres de remodelació de la plaça, aquest fet va permetre aixecar un plano topogràfic i construir un nou accés a traves d’un pou.
     
     
De l’examen fet per conèixer el seu estat, es va pogué comprovar que degut a la poca profunditat que es va construir, les arrels dels arbres de la plaça havien malmès pràcticament tota la estructura de les galeries de terra, mentre que les d’obra estaven encara prou bé.
Malauradament pel seu estat actual el refugi no pot ser visitable, però gràcies a l’avaluació que es va fer per conèixer el seu estat, es van pogué fer les següents fotografies, així com recavar diferent informació de la construcció que ha estat molt valuosa.
   
Fotos i text Josep Maria Contel

diumenge, 11 de setembre del 2011

El refugi antiaeri de l’església de Santa Maria d’Agramunt

Amb l’entrada a Lleida de l’exèrcit franquista, el 3 d’abril de 1938, comandat pel general Yagüe, i de la consolidació de la nova línia del front de l’Est al llarg dels rius Noguera Pallaresa, Segre i Ebre, els pobles de les terres de ponent, com Agramunt, propers al front del Segre, començaren a patir nombrosos bombardeigs per part de l’aviació franquista. Uns atacs que es perllongaren fins la caiguda de totes aquestes poblacions durant l’ofensiva final sobre Catalunya, iniciada per l’exèrcit franquista el 23 de desembre de 1938.
    
     
Els bombardeigs sobre Agramunt s’iniciaren el 5 d’abril de 1938, només dos dies després de la caiguda de Lleida i duraren fins el 12 de gener de 1939, quan els franquistes ocuparen el poble.
Dels diferents bombardeigs que va patir la població, el del 5 d’abril de 1938 amb 19 persones mortes va ser el més mortífer.
Per tal de fer front aquests atacs les autoritats del poble decidiren construir diferents refugis antiaeris dins de la població. Un d’aquests i que actualment es pot visitar, és el que hi ha sota l’església romànica de Santa Maria (s. XII-XIII). Un refugi amb tres entrades, dues en l’interior del temple i una tercera al mig de la plaça, amb una galeria principal i diferents trams secundaris no massa grans.
     
L'església de Santa Maria durant la Guerra Civil
      
Actualment l’entrada al refugi es fa per dins de l’església, per una de les entrades primigènies, el seu interior que estat recuperat amb diferents detalls de l’època –com els cables de la instal·lació elèctrica– hi ha diferents plafons informatius que expliquen: la vida quotidiana abans de la guerra; els bombardeigs que va patir la població; la destrucció que aquests originaren; la construcció de refugis; o els treballs de reconstrucció del poble després de la guerra; entre altres.
        
   
D’aquest conjunt que formen l’església romànica de Santa Maria i el refugi que hi ha sota de l’edifici publiquem el següent reportatge.
     
 Fotos i text Josep Maria Contel
    
Visites:
Dissabte, d’11,00 h a 13,00 h
Diumenge, de 12,45 h a 14,00 h
     
Informació i visites concertades:
Oficina de Turisme de l’Ajuntament d’Agramunt Tel. 973 391 089  turisme@ajuntamentagramunt.net