Refugi de la plaça Valentí Almirall - El Clot

En el barri del Clot de Barcelona, com en altres barris de la ciutat, durant la Guerra Civil es construïren diferents refugis antiaeris. Un d’aquest fou el que els veïns de la plaça de Valentí Almirall construïren al bell mig de la plaça i registrat en el llistat de la Junta de Defensa Passiva de Barcelona com: Refugi 200 Plaça Valentí Almirall. Una construcció veïnal amb una clara voluntat de que fos de servei públic, que va rebre l’ajut de la Junta Local de Defensa Passiva de Barcelona.

Una d’aquestes ajudes, el mes de febrer de 1938, va ser la cessió per un temps determinat d’una bomba centrifuga amb capacitat de 15.000 litres hora, per facilitar els treballs de construcció –segurament perquè en el decurs d’aquestes obres haurien trobat alguna via d’aigua, cosa molt freqüent en el subsòl del Pla de Barcelona, i que havien de reconduir-la, per evitar que el refugi s’omplís d’aigua–.
      

      

El refugi de la plaça Valentí Almirall va ser construït a uns 5 metres de profunditat i amb quatre entrades, dues a la banda Llobregat de la plaça i dues més a la banda del carrer de Sant Joan de Malta. De les dos primeres una era a tocar el carrer Municipi i l’altra a tocar la Rambla del Poble Nou. De les dos segones una era a tocar l’edifici de l’Ajuntament i l’altra prop de l’escola Casas.

Construït amb el sistema de galeria de mina en forma de laberint, tenia una amplada de 1,60 m. una alçada de 2,15 m. i una longitud total 402 metres, dels quals només hi havia revestits de maons uns 82 metres, la resta eren de terra o de terra arrebossada i pintada.

Acabada la guerra el refugi fou inventariat i clausurat durant la primavera de 1939. Reobert entre els anys 2006-2007 durant les obres de remodelació de la plaça, aquest fet va permetre aixecar un plano topogràfic i construir un nou accés a traves d’un pou.
     

     

De l’examen fet per conèixer el seu estat, es va pogué comprovar que degut a la poca profunditat que es va construir, les arrels dels arbres de la plaça havien malmès pràcticament tota la estructura de les galeries de terra, mentre que les d’obra estaven encara prou bé.

Malauradament pel seu estat actual el refugi no pot ser visitable, però gràcies a l’avaluació que es va fer per conèixer el seu estat, es van pogué fer les següents fotografies, així com recavar diferent informació de la construcció que ha estat molt valuosa.

   

Fotos i text Josep Maria Contel