Refugi antiaeri dels carrers de Dalt i de Ripalda

Arran dels bombardejos que patí la ciutat de València durant la Guerra Civil, al popular barri del Carme, es va construir un refugi antiaeri en un solar que hi havia a la cantonada dels carrers de Dalt i de Ripalda. Amb una capacitat de prop de sis-centes persones i una superfície de tres-cents seixanta-dos metres quadrats. Un búnquer de formigó amb la paraula REFUGIO feta amb lletres d’estil Art Déco i col·locada al bell mig de la cantonada d’ambos carrers, a banda i banda dues fletxes marquen en direcció oposada on hi ha les entrades. Una senyalització molt visual pensada per a totes aquelles persones que no sabien llegir i que en el moment de sonar les sirenes anunciant un bombardeig accediren fàcilment al seu interior.

Com era perceptiu el refugi disposa de dues entrades prou allunyades entre si, i construïdes a noranta graus amb escales. Cal ressenyar que aquests accessos a l’interior del refugi no convergeixen l’un a davant de l’altra, sinó que estan desplaçats tot evitant un corrent d’aire perpendicular i que podria transmetre una ona expansiva en cas d’una explosió.

Finalitzada la guerra el refugi restà abandonat durant la dècada dels anys quaranta. Arribats als anys cinquanta, es convertí en habitatge de famílies i indigents, malauradament la gran riuada que pati València el 14 d’octubre de 1957, quan el riu es va desbordar i va anegar el barri del Carme, el refugi es va inundar i omplir de fang.

Poc després el refugi va ser netejat i condicionat per la comissió fallera de la Falla Ripalda-Sogueros, creada l’any 1872, amb una bomba d’aigua facilitada per un faller - bomber retiraren tota l’aigua i el fang, gràcies a les gestions realitzades pels membres de la comissió amb l’Ajuntament de València, aquest accedir que l’esmentada associació es fes càrrec del refugi i que s’encarregués de mantenir-lo, des de llavors es va convertir en el Casal Faller de la Falla Ripalda-Sogueros.

Aquest no és un refugi que es visiti d’una manera reglada, es pot fer quan el casal està obert i sobretot durant la celebració de les falles, sobretot en els moments menys tensos. Hom descobreix la porta oberta i unes escales que tiren avall, comences a baixar per l’escala i després de salvar els noranta graus de seguretat s’arriba a una gran sala rectangular amb nou columnes centrals, és com traspassar una porta estel·lar que t’endinsa a una altra època, però amb festers actuals, famílies amb criatures, amb adolescents, i amb una gran amabilitat, mostren al visitant aquell espai que durant dècades han acaronat i cuidat. Sóc un passavolant que m’he colat sense invitació, però que m’han acollit fraternalment. Durant la visita he descobert els bancs i prestatges adossats a les parets, les conduccions de ventilació i com no, un poc del dia a dia de la comissió, tot una joia.

Refugi antiaeri dels carrers de Dalt i de Ripalda

Per a visites cal contactar amb la comissió Fallera de la Falla Ripalda-Sogueros

Text i fotografies Josep Maria Contel

El refugi antiaeri de Bombas Gens

L’any 1930, Carlos Gens Minguet, es va fer càrrec del taller familiar. Una empresa que en el pas del temps es convertí en una factoria en la qual es fabricava petita maquinària, vàlvules industrials i bombes hidràuliques. En tot això amb el seu soci, Rafael Dalli, crearen la marca GEYDA, uns productes que anaren guanyant presència en el mercat i que el va obligar a buscar un nou emplaçament per aixecar una nova fàbrica Gens.

El lloc escollit fou un terreny als afores de la ciutat, a l’actual avinguda de Burjassot, 54, i l’arquitecte Cayetano Borso di Carminati. Amb aquest binomi es va bastir la nova indústria amb un disseny innovador i amb elements com la producció de fosa, al mateix temps que pensant en els seus treballadors dotava la nova fàbrica de vestuaris amb dutxes i un menjador.

Arribats a la Guerra Civil Espanyola, la factoria va deixar de fer maquinària hidràulica, per centrar-se en la fabricació de material bèl·lic, com ara granades de morter. Arran dels bombardejos, a la fàbrica es va construir un refugi antiaeri on refugiar-se els seus treballadors en el cas d’un atac aeri o naval de l’exèrcit revoltat. Acabada la guerra mentre la fàbrica reprenia la seva producció, el refugi en el pas del temps passava a l’oblit. Finalment de l’esplendor es va passar el declivi i l’any 1991 es tancava definitivament. Abandonada l’any 2014 va patir un incendi que la va malmetre.

Afortunadament a finals de l’any 2014 la Fundació Per Amor a l’Art, va comprar l’edifici i el va rehabilitar per convertir-lo en el Bombas Gens Centre d’Art. És durant els treballs de recuperació de l’antic complex de Bombas Gens, quan es va descobrir o va aflorar de nou el refugi subterrani que es construí en plena Guerra Civil.

Aquest és refugi de tipus fabril, de construcció solida amb formigó armat i dues entrades, una al patí de la fàbrica i l’altra en una de les seves naus, a l’interior una petita sala rectangular de vint-i-dos metres quadrats i amb una capacitat com a màxim d’unes quaranta persones. Un habitacle que entre aquest i l’escala, estava protegit per una paret grossa de formigó de dos amb trenta metres d’ample. Pel que fa a l’altra sortida, a tocar la sala es va construir al bell mig del passadís una columna octogonal d’un metre deu centímetres per aturar l’ona expansiva d’una possible explosió.

Dels diferents elements que hi ha dins del refugi, cal ressenyar el conjunt de rètols amb instruccions que havien de complir les persones refugiades com, la prohibició de fumar, d’escopir o d’embrutar el refugi.

En la recuperació del refugi també s’han conservat restes del sistema elèctric primitiu, així com els orificis dels respiradors o sistema de ventilació.

Una bona recuperació la d’aquest refugi, que es pot visitar amb cita prèvia.

El refugi antiaeri de Bombas Gens

Fundació Per Amor a l’Art

Bombas Gens Centre d’Art – 963 463 856

Horari de visites consultar web

Més informació recepció@bombasgens.com

Text i fotografies Josep Maria Contel

Refugi del carrer de Serrans, 25

Construït l’any 1937, per la Junta de Defensa Passiva, al popular barri del Carme, el refugi del carrer de Serrans, amb una capacitat fins a quatre-centes persones, disposa de dues entrades, la principal a través d’unes escales al carrer de Serrans i una segona amb sortida amb rampa pel carrer de Palomino.

El cos del refugi de planta allargada d’uns cent cinc metres quadrats, cobert per una placa de formigó d’un metre i mig de gruix. A l’interior l’espai està distribuït en tres naus, on diferents pilars rectangulars suporten el sostre. Pel que fa als bancs aquests es distribueixen, uns al voltant dels pilars i uns altres adossats a les parets. Quant a la ventilació, uns orificis al sostre i a les parets, comuniquen a uns conductes que enllacen en una xemeneia que hi ha a l’exterior sobre la coberta de formigó. Durant la guerra també disposava d’un bany.

Després de la guerra i fins a l’any 1953, el refugi es va convertir en un magatzem i botiga de plàtans. Un temps més tard l’Ajuntament el va cedir a la falla Santa Cruz, que el convertí en casal faller. Arran del deteriorament de l’espai i dels problemes en les goteres l’any 2000 el refugi acabà abandonat.

Finalment l’Ajuntament de València després de dos anys de treballs primer de neteja i consolidació de l’estructura i segon de rehabilitació, en els quals s’ha pogut recuperar l’aspecte original de l’espai. Durant aquests treballs es van recuperar de les seves parets més de dos-cents dibuixos amb figures humanes, cases bombardejades, avions de combat i inscripcions de noms i signatures. Cal destacar que s’ha mantingut al carrer de Serrans la paraula REFUGIO dissenyada en Art déco, que tenien tots els refugis de la ciutat i que permetia a totes les persones que no sabien llegir, que allà hi havia un refugi.
El refugi és visitable amb cita prèvia.
 
Refugi del carrer de Serrans, 25

Informació i reserves: 96 208 13 90

(atenció al públic: Dimarts a dissabte, de 10-19 h. / Diumenges i festius, de 10-14 h).

Text i fotografies Josep Maria Contel Ruiz

Refugi antiaeri del Grup Escolar de l’Ajuntament de València

Durant la Guerra Civil Espanyola 1936-1939, el territori valencià va patir constants atacs de l’aviació franquista, sobretot de l’aviació Legionària italiana establerta a Mallorca, que tenia com a objectiu tot el litoral Mediterrani entre la frontera francesa i la ciutat d’Almeria.

Un d’aquests objectius, el número 71, corresponia a la ciutat de València amb el seu port i poblacions del voltant.

Salo de plens de l’Ajuntament de València, on es reunien les Corts Espanyoles

La ciutat de València, a la qual, el 7 de novembre de 1936, s’havia traslladat el govern d’Espanya, era una ciutat oberta pel que fa al conflicte, ara bé a ulls de l’aviació italiana, seguint els postulats de Giulio Douhet, pel que feia a l’ús de l’aviació, tot el conjunt valencià era un objectiu potencial.

Amb els bombardejos navals iniciats a començaments de l’any 1937 i dels aeris poc després, el mes d’agost de 1937, Galeano Ciano comunicava, He donat l’ordre de bombardejar València aquesta nit amb els avions de Palma. Cal aprofitar el moment per atemorir a l’enemic, una cita publicada pels historiadors Rafael Aracil i Martí i Joan Villarroya i Font al seu llibre El País Valencià sota les bombes. (1936-1939).

I mentre les bombes queien del cel, les administracions i ciutadans procuraven fer front a l’eventualitat en part construint refugis antiaeris. Han passat un grapat de dècades des del final del conflicte i afortunadament, en els darrers anys, l’ajuntament de València, entitats i col·lectius diversos han recuperat o valorat alguns d’aquests refugis dels quals citaré quatre, Ajuntament de València, carrer de Serrans, Bombas Gens i carrer Ripalda, en quatre articles.

Refugi antiaeri del Grup Escolar

El refugi es va construir durant el primer semestre de l’any 1938, sota la direcció de l’arquitecte municipal, José Luis Testor, per tal de protegir a unes set-centes criatures de l’escola d’orfes (antiga Casa de l’Ensenyament) que hi havia al lateral de l’edifici actual de l’ajuntament, però amb entrada pel carrer de l’Arquebisbe Mayoral número 1.

Estructurat amb dues entrades simètriques, a través de les seves escales s’accedia a l’espai que generaven cinc naus cobertes amb voltes rebaixades de formigó i entrellaçades entre si per galeries més estretes, amb instal·lació elèctrica. Completava el refugi un conjunt de bancs al voltant de cada columna i adossats a les parets, els pertinents vàters.

Finida la guerra, el refugi resta finalment a disposició del govern municipal, el qual el va anar transformant i mutilant. Els anys cinquanta arran de la construcció de l’actual aparcament de l’ajuntament va patir alguna modificació. Més tard als anys seixanta el convertiren com a magatzem de documents, eliminant els bancs, aixecant parets i col·locant portes intermèdies.

Amb el pas dels anys el refugi es va convertir tan sols en un magatzem, repintat amb pintura plàstica i ple de mals endreços. Finalment el nou consistori de l’Ajuntament de València decidí de recuperar-lo i fer valdre com a llegat patrimonial de la memòria històrica de la Guerra Civil de la ciutat de València.

Recuperat amb molta cura, el refugi en l’actualitat es pot visitar demanant cita prèvia. Una visita que comença pel carrer de l’Arquebisbe Mayoral número 1, a través un passadís amb diferent informació dels bombardejos i de la construcció dels refugis, el visitant arriba al pati interior on una escala el conduirà a les entranyes i cor de l’edifici, el refugi, un a viatge a un passat no massa llunyà que li permetrà conèixer de prop, com van viure aquelles criatures els bombardejos indiscriminats de l’aviació franquista.

Refugi antiaeri del Grup Escolar de l’Ajuntament de València

Informació i reserves: 96 208 13 90

(atenció al públic: Dimarts a dissabte, de 10-19 h. / Diumenges i festius, de 10-14 h).

 

Text i fotografies Josep Maria contel