Refugi de la plaça Valentí Almirall - El Clot

En el barri del Clot de Barcelona, com en altres barris de la ciutat, durant la Guerra Civil es construïren diferents refugis antiaeris. Un d’aquest fou el que els veïns de la plaça de Valentí Almirall construïren al bell mig de la plaça i registrat en el llistat de la Junta de Defensa Passiva de Barcelona com: Refugi 200 Plaça Valentí Almirall. Una construcció veïnal amb una clara voluntat de que fos de servei públic, que va rebre l’ajut de la Junta Local de Defensa Passiva de Barcelona.

Una d’aquestes ajudes, el mes de febrer de 1938, va ser la cessió per un temps determinat d’una bomba centrifuga amb capacitat de 15.000 litres hora, per facilitar els treballs de construcció –segurament perquè en el decurs d’aquestes obres haurien trobat alguna via d’aigua, cosa molt freqüent en el subsòl del Pla de Barcelona, i que havien de reconduir-la, per evitar que el refugi s’omplís d’aigua–.
      

      

El refugi de la plaça Valentí Almirall va ser construït a uns 5 metres de profunditat i amb quatre entrades, dues a la banda Llobregat de la plaça i dues més a la banda del carrer de Sant Joan de Malta. De les dos primeres una era a tocar el carrer Municipi i l’altra a tocar la Rambla del Poble Nou. De les dos segones una era a tocar l’edifici de l’Ajuntament i l’altra prop de l’escola Casas.

Construït amb el sistema de galeria de mina en forma de laberint, tenia una amplada de 1,60 m. una alçada de 2,15 m. i una longitud total 402 metres, dels quals només hi havia revestits de maons uns 82 metres, la resta eren de terra o de terra arrebossada i pintada.

Acabada la guerra el refugi fou inventariat i clausurat durant la primavera de 1939. Reobert entre els anys 2006-2007 durant les obres de remodelació de la plaça, aquest fet va permetre aixecar un plano topogràfic i construir un nou accés a traves d’un pou.
     

     

De l’examen fet per conèixer el seu estat, es va pogué comprovar que degut a la poca profunditat que es va construir, les arrels dels arbres de la plaça havien malmès pràcticament tota la estructura de les galeries de terra, mentre que les d’obra estaven encara prou bé.

Malauradament pel seu estat actual el refugi no pot ser visitable, però gràcies a l’avaluació que es va fer per conèixer el seu estat, es van pogué fer les següents fotografies, així com recavar diferent informació de la construcció que ha estat molt valuosa.

   

Fotos i text Josep Maria Contel

El refugi antiaeri de l’església de Santa Maria d’Agramunt

Amb l’entrada a Lleida de l’exèrcit franquista, el 3 d’abril de 1938, comandat pel general Yagüe, i de la consolidació de la nova línia del front de l’Est al llarg dels rius Noguera Pallaresa, Segre i Ebre, els pobles de les terres de ponent, com Agramunt, propers al front del Segre, començaren a patir nombrosos bombardeigs per part de l’aviació franquista. Uns atacs que es perllongaren fins la caiguda de totes aquestes poblacions durant l’ofensiva final sobre Catalunya, iniciada per l’exèrcit franquista el 23 de desembre de 1938.

    

     

Els bombardeigs sobre Agramunt s’iniciaren el 5 d’abril de 1938, només dos dies després de la caiguda de Lleida i duraren fins el 12 de gener de 1939, quan els franquistes ocuparen el poble.

Dels diferents bombardeigs que va patir la població, el del 5 d’abril de 1938 amb 19 persones mortes va ser el més mortífer.

Per tal de fer front aquests atacs les autoritats del poble decidiren construir diferents refugis antiaeris dins de la població. Un d’aquests i que actualment es pot visitar, és el que hi ha sota l’església romànica de Santa Maria (s. XII-XIII). Un refugi amb tres entrades, dues en l’interior del temple i una tercera al mig de la plaça, amb una galeria principal i diferents trams secundaris no massa grans.

     

L'església de Santa Maria durant la Guerra Civil

      

Actualment l’entrada al refugi es fa per dins de l’església, per una de les entrades primigènies, el seu interior que estat recuperat amb diferents detalls de l’època –com els cables de la instal·lació elèctrica– hi ha diferents plafons informatius que expliquen: la vida quotidiana abans de la guerra; els bombardeigs que va patir la població; la destrucció que aquests originaren; la construcció de refugis; o els treballs de reconstrucció del poble després de la guerra; entre altres.
        

   

D’aquest conjunt que formen l’església romànica de Santa Maria i el refugi que hi ha sota de l’edifici publiquem el següent reportatge.

     

 Fotos i text Josep Maria Contel

    

Visites:

Dissabte, d’11,00 h a 13,00 h

Diumenge, de 12,45 h a 14,00 h

     

Informació i visites concertades:

Oficina de Turisme de l’Ajuntament d’Agramunt Tel. 973 391 089  turisme@ajuntamentagramunt.net

El refugi antiaeri de la placeta Macià de Sant Adrià del Besòs

Durant la passada Guerra Civil Espanyola 1936-1939, a banda de la ciutat de Barcelona altres poblacions limítrofes, del que avui en diríem àrea metropolitana, varen patir diferents bombardeigs per part de l’aviació franquista, sobretot l’aviació Legionària que des de l’illa de Mallorca sembraren el pànic i el caos des de Portbou fins Almeria.

Una d’aquestes poblacions fou el Pla de Besòs, –Sant Adrià del Bessos– un terme municipal a tocar Barcelona i que es repartia entre les dues ribes del riu Besòs.

Un territori on hi havia diferents centrals tèrmiques que proveïen d’electricitat a la gran metròpoli i que també acollia diferents fàbriques i industries, així com també travessava el municipi la carretera nacional II i la línia de ferrocarril, tot plegat un conjunt de punts estratègics molt preuats per l’aviació franquista.

Ara bé l’aviació franquista tenia poques manies alhora de bombardejar i poc l’importava que les bombes anessin a parar sobre les cases dels barris obrers, que envoltaven les zones industrials, era la guerra total i per tant per doblegar a l’enèmic tot si valia.

     

      

Per tal de combatre els bombardeigs, el 1937 l’ajuntament va decidir iniciar la construcció de diferents refugis antiaeris dins del terme municipal com a: la plaça de l’església, l’escola i seu de refugiats del Polydor, el mercat municipal, els carrers de Lleida, de Barcelona, i de les Corts, i la placeta Macià.

El refugi de la placeta Macià, construït sota la mateixa plaça i molt a prop de la fàbrica tèxtil Industrial Baurier. La construcció que fou dirigida per l’arquitecte municipal Joan Maymó i col·laboraren els paletes de la brigada municipal, que en acabar el seu horari a les cinc de la tarda continuaven la seva feina en el refugi i alguns veïns de la zona. De forma trapezoïdal i amb dos accessos, les obres van acabar-se durant la primavera de 1938, en un dels moment més àlgids dels bombardeigs que pati la metròpoli barcelonina. Finalment amb l’entrada dels franquistes a Sant Adrià del Besòs el refugi es va tancar durant el mes de març de 1939.

       

Fotos i text Josep Maria Contel

       

Gairebé setanta anys després el 2006 el refugi va tornar a obrir les seves portes, en aquesta ocasió per donar testimoni i recuperar  la memòria de l’horror viscut per part de la població civil que va patir aquells atacs indiscriminats.

El refugi que té una capacitat per a 80 o 100 persones, es pot visitar el darrer cap de setmana de cada mes i el seu accés està adaptat per a les persones en mobilitat reduïda, mentre que a l’interior disposa d’inscripcions en braille i peces volumètriques pensades per a les persones amb discapacitat visual.

       

Horari de visites:

Darrer diumenge de cada mes, d’11 h a 14 h

Visites en grup: s’han de concertar trucant a l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs
(Jordi Vilalta - telèfon 609 033 867).

Refugi de La Margaridoia, els Monjos

Taller de muntatge i refugi de la Societat La Margaridoia

     

         

Durant la Guerra Civil Espanyola la sala d’actes de la Societat La Margaridoia, de Santa Margarida i els Monjos, es va convertir en una de les fàbriques de muntatge dels avions de caça Polikarpov I-15, coneguts també com a “xatos”, industria aquesta depenen del Servicio Aéreo de Fabricación (SAF) amb seu a Sabadell.
       

      

Per tal de protegir a totes les persones que hi treballaven, així com els veïns més propers, al costat de la Societat La Margaridoia, es va construir un refugi antiaeri a una profunditat d’uns 10 metres i un recorregut de prop de 60 metres amb dues boques d’accés.
       

     

Aquest taller va ser un dels objectius de l’aviació franquista en el bombardeig del 5 de novembre de 1938.

      

           

De la visita efectuada a aquest refugi el 8 de novembre de 2009, aquí en teniu les següents fotografies.
      

Fotos i text Josep Maria Contel

     

Informació i contacte:Telèfon: 93 898 25 14 -- www.aviacioiguerracivil.com i www.santamargaridaielsmonjos.cat