dissabte, 27 d’agost de 2011

El refugi antiaeri de la placeta Macià de Sant Adrià del Besòs

Durant la passada Guerra Civil Espanyola 1936-1939, a banda de la ciutat de Barcelona altres poblacions limítrofes, del que avui en diríem àrea metropolitana, varen patir diferents bombardeigs per part de l’aviació franquista, sobretot l’aviació Legionària que des de l’illa de Mallorca sembraren el pànic i el caos des de Portbou fins Almeria.
Una d’aquestes poblacions fou el Pla de Besòs, –Sant Adrià del Bessos– un terme municipal a tocar Barcelona i que es repartia entre les dues ribes del riu Besòs.
Un territori on hi havia diferents centrals tèrmiques que proveïen d’electricitat a la gran metròpoli i que també acollia diferents fàbriques i industries, així com també travessava el municipi la carretera nacional II i la línia de ferrocarril, tot plegat un conjunt de punts estratègics molt preuats per l’aviació franquista.
Ara bé l’aviació franquista tenia poques manies alhora de bombardejar i poc l’importava que les bombes anessin a parar sobre les cases dels barris obrers, que envoltaven les zones industrials, era la guerra total i per tant per doblegar a l’enèmic tot si valia.
     
      
Per tal de combatre els bombardeigs, el 1937 l’ajuntament va decidir iniciar la construcció de diferents refugis antiaeris dins del terme municipal com a: la plaça de l’església, l’escola i seu de refugiats del Polydor, el mercat municipal, els carrers de Lleida, de Barcelona, i de les Corts, i la placeta Macià.
El refugi de la placeta Macià, construït sota la mateixa plaça i molt a prop de la fàbrica tèxtil Industrial Baurier. La construcció que fou dirigida per l’arquitecte municipal Joan Maymó i col·laboraren els paletes de la brigada municipal, que en acabar el seu horari a les cinc de la tarda continuaven la seva feina en el refugi i alguns veïns de la zona. De forma trapezoïdal i amb dos accessos, les obres van acabar-se durant la primavera de 1938, en un dels moment més àlgids dels bombardeigs que pati la metròpoli barcelonina. Finalment amb l’entrada dels franquistes a Sant Adrià del Besòs el refugi es va tancar durant el mes de març de 1939.
       
Fotos i text Josep Maria Contel
       
Gairebé setanta anys després el 2006 el refugi va tornar a obrir les seves portes, en aquesta ocasió per donar testimoni i recuperar  la memòria de l’horror viscut per part de la població civil que va patir aquells atacs indiscriminats.
El refugi que té una capacitat per a 80 o 100 persones, es pot visitar el darrer cap de setmana de cada mes i el seu accés està adaptat per a les persones en mobilitat reduïda, mentre que a l’interior disposa d’inscripcions en braille i peces volumètriques pensades per a les persones amb discapacitat visual.
       
Horari de visites:
Darrer diumenge de cada mes, d’11 h a 14 h
Visites en grup: s’han de concertar trucant a l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs
(Jordi Vilalta - telèfon 609 033 867).

1 comentari:

  1. Es un refugi diferent als que havia vist, es maco i molt ben conservat. Bona part de que aquest refugi sigui obert al public es gracies a Jordi Vilalta, al que vaig poder coneixar durant las jornadas sobre refugis que es van organitzar a Gracia, las sevas explicacions son molt enriquidoras.

    ResponElimina