Bateria antiaèria del turó de la Rovira

        

Amb la inauguració de la intervenció feta per l’Ajuntament de Barcelona de donar valor a la restes de la bateria antiaèria del turó de la Rovira, Barcelona, recupera una part molt important de la seva arqueologia militar i de la Guerra Civil Espanyola.

     

      

Durant el mes de maig de 1937, la Comandància General d’Enginyers de l’Exèrcit de l’Est, seguint instruccions del seu Quarter General, va elaborar un projecte per a la instal·lació d’una bateria antiaèria al turó de la Rovira.

      

      

El projecte inicial preveia entre altres aspectes tècnics la construcció de tres plataformes per instal·lar tres canons antiaeris i uns 100 metres de camí carreter fins dalt del cim per poder pujar les peces, materials, les municions, etc.

     

       

Construïdes aquestes tres plataformes, a finals del mes d’octubre de 1937, la Comandància General d’Enginyers va elaborar un nou projecte per una bateria antiaèria de 4 canons Vickers de 105 mm. Aquest nou plantejament oblidava les plataformes ja construïdes i en planificava quatre de noves de més diàmetre i més resistents per aguantar el pes dels nous canons assignats.

       

      

Mentre Barcelona continuava sent bombardejada i els barcelonins dels diferents barris construïen els diferents refugis antiaeris, la construcció de la bateria seguia endavant fins que el 3 de març de 1938, es van fer les primeres probes amb foc real, per entrar immediatament en servei. Aquesta posició artillera va estar plenament en funcionament fins el 25 de gener de 1939 quan per odre de la superioritat es van inutilitzar dues de les seves peces, l’endemà, 26 de gener, davant la imminent entrada del exèrcit franquistes a Barcelona i l’abandonament dels dos canons que encara estaven operatius, les autoritats republicanes es veieren en la necessitat de destruir-les amb explosius.

       

      

Iniciada la postguerra com les noves autoritats militars no van estar interessats per a aquesta posició antiaèria, retirats els canons com a ferralla, aquest indret va quedar abandonat.

      

      

Un temps després en plena allau migratòria i davant de la manca d’habitatges, els nouvinguts van aprofitar tots els pams quadrats plans que oferia la muntanya, entre ells les instal·lacions militars, per fer-hi habitatges d’autoconstrucció i així tot el cim del turó es va emplenar de barraques, fins l’any 1984 quan es va facilitar pisos a les diferents famílies que vivien en el barri de “Los cañones”.

        

        

Amb la marxa dels veïns el cim de la muntanya resta abandonat i ple de runa provinent de l’enderrocament de les diferents barraques. En el pas dels anys aquest espai es va anar degradant, van créixer les herbes, la gent hi va deixar tota mena de brutícia, fins i tot un grapat de motos, bé de xassís de motos, que els membres l’Associació de Veïns de Can Baró i associats baixaren a la plaça de la Font Castellana.

       

     

Fins que un dia sorgí la noticia, de que l’Associació de Veïns de Can Baró, conjuntament amb la Fundació Escolta Josep Carol, havia endegat un projecte de recuperació de l’espai dels antics antiaeris. Una empresa que ràpidament va comptar amb la col·laboració del Districte d’Horta-Guinardó,  l’Agrupament Escolta Can Baró, l’Agrupament Escolta Ferran Tallada, l’empresa arqueològica Atics S. L., el Taller d’Història de Gràcia, el Museu d’Història de la Ciutat, l’Agència de Promoció del Carmel, la Generalitat de Catalunya i la Caixa d’Estalvis del Mediterrani.

       

        

Aquell mateix any, el mes d’agost, arribaren a l’escola Pirineus un grup important de joves de disset països, que començaren a fer feines de neteja i recuperació de l’espai. Aquesta operació es va repetir els anys 2007 i 2008 amb diferents camps de treball cada any.

      

        

Finalment, el Districte d’Horta – Guinardó, l’Agencia de Promoció del Carmel i entorns i el Museu d’Història de Barcelona endegaren el projecte de recuperació integral d’aquest espai, que s’ha obert avui 27 de març de 2011. Una primera fase que ha recuperat i netejat les plataformes dels canons, els espais d’emmagatzemar els projectils, el lloc de comandament, departament de tropa, etc., també en la neteja de la zona, al retirar-se la runa que hi havia quedar al descobert per una vessant les restes de dos edificis destinats a la tropa i en l’altre vessant s’han deixat a la vista diferents terrasses que en el seu dia foren els interiors de diferents cases que poblaren aquesta zona.

     

         

Aquesta intervenció pel seu plantejament, converteix la zona en un jaciment arqueològic molt interessant, tan visual com corpori i malgrat que no es tracta d’un jaciment romà o iber, és un punt o una part de la nostra història més recent, com és la de la Guerra Civil Espanyola, prou important com per valorar-lo i donar-lo a conèixer a les noves generacions.

       

     

Fotos i text Josep Maria Contel

       

     

Restes de dos dels edificis destinats a la tropa.