Com dèiem en el primer escrit d’aquest bloc, a la ciutat de Barcelona es construïren més dels 1400 refugis i escaig que figuren en una llista de l’època, que es conserva a l’arxiu administratiu de l’Ajuntament de Barcelona.
Un d’aquests refugis és el que hi ha sota del bloc d’habitatges de la confluència dels carrers del Clot, Biscaia i Mallorca, construït per la Caixa de Pensions abans de la guerra.
El refugi construït pels veïns d’aquest immoble i d’alguna altra casa veïna, en el que llavors era una zona poc poblada, era de caire veïnal i familiar. S’accedia per diferents entrades ubicades dins del mateix conjunt d’edificis, així com també disposava d’un altre accés en la vorera del carrer Mallorca.
Façana de l’edifici del carrer Mallorca, 662
El veí que ens va acompanyar, indica on hi havia l’entrada a la vorera del carrer Mallorca
Entrada actual al refugi
El refugi que es conserva en l’actualitat en perfectes condicions, va sortir a la llum amb motiu de les obres del túnel de l’Ave pel carrer Mallorca, doncs aquesta construcció no hi figurava en la llista abans citada, però que els veïns en coneixien la seva existència des de la seva construcció, temien que la combinació del refugi i aquestes obres afectes l’immoble. Acabades aquestes, el refugi segueix com sempre, esperant que persones encuriosides s’internin per les seves laberíntiques galeries, mentre el visitant descobreix aquesta petita joia arqueològica de la Guerra Civil, que a més a més disposa també d’un pou de ventilació perfectament conservat, una obra, la d’aquest refugi, que permet entreveure de com els veïns d’aquest indret es van protegir dels bombardejos de l’aviació franquista.
Acabades aquestes, el refugi segueix com sempre, esperant que persones encuriosides s’internin per les seves laberíntiques galeries, mentre el visitant descobreix aquesta petita joia arqueològica de la Guerra Civil, que també es pot veure un pou de ventilació perfectament conservat, una obra, la d’aquest refugi, que permet entreveure de com els veïns d’aquest indret es van protegir dels bombardejos de l’aviació franquista.
Pou de ventilació del refugi
Gràcies a un dels seus veïns, poguérem accedir al seu interior i d’aquesta visita en publiquem les següents fotografies:
Fotos i text Josep Maria Contel
Un grand post Josep Maria, veig que te una bona iluminacio aquest refugi, crec que no es un dels que consta en el llistat dels 1400 que va haver censats a Barcelona, ¿es correcta?, una salutacio i endevant amb aquesta tasca de reçerca de refugis.
ResponEliminaLA VISITA AL REFUGIO DESPUES DE 70 AÑOS
ResponEliminaRecorriendo el refugio con mi suegra Elodia Bataller, Manuel Bachs, Juan Belenguer, Rosita Bataller. Los tres eran niños cuando estalló la Guerra Civil. Me viene a la mente el poema de Antonio Machado interpretado y musitado por Joan Manuel Serrat: “ESPAÑOLITO” “Ya hay un español que quiere vivir y a vivir empieza. Ya hay un español que quiere vivir y a vivir empieza. Entre una España que muere y otra España que bosteza…
Juan Belenguer y la familia de mi mujer, en varias ocasiones han comentado que debajo de su casa se encuentra un refugio de la Guerra, Elodia (la madre de mi mujer) tenía tan solo dos meses y su hermana Rosita tres años. Cuando estalló la Guerra. Rosario (la madre de Elodia y Rosita) cuando oía la sirena cubría a sus dos hijas con mantas y bajaban al refugio hasta que cesaban los bombardeos. Al refugio se entraba por la calle Mallorca y la calle Vizcaya, los vecinos entraban directamente por el vestíbulo de la finca. Vicente Bataller el marido de Rosario (que era republicano). Durante la Guerra estuvo preso en “El Dueso” (Santoña). Recuerda Rosita que en el refugio las personas lloraban.En más de una ocasión he comentado a mi amigo Manuel Bachs visitar el refugio, por fin ha llegado el día.